La nostra pagesia ha dit prou! El 6 de febrer de 2024 pagesos de les quatre demarcacions del nostre país van sortir al carrer per protestar contra un cúmul de factors que els està ofegant. Si res no canvia, això obligarà molts pagesos i pageses a abandonar la feina al camp perquè no poden sobreviure.
La precària situació del camp català ve de molt lluny. Algunes causes de fons són els baixos preus de venda -que sovint estan per sota del preu de cost-, els increments dels costos de producció i l’excés de burocràcia.
Per posar-ne un exemple, els requeriments de les diferents administracions generen una triple bretxa digital: d’una banda, hi ha qui no es pot permetre comprar els mitjans informàtics necessaris; d’altra banda, hi ha qui no té la formació adequada per fer-los funcionar; i, finalment, hi ha qui no té cobertura digital per fer els tràmits.
Aquesta situació encara s’ha agreujat més els darrers anys, amb la crisi climàtica i la sequera que estem patint, l’ineficient control de les plagues, i la nova política agrària comuna, que no controla com hauria de fer-ho les importacions. La fiscalització i les exigències als productes provinents de fora de la Unió Europea és molt més laxa, ja que no exigeix ni guarets, ni respecte a la biodiversitat. Això fa que els pagesos de casa nostra tinguin una competència deslleial.
A més, en aquests dos darrers anys els pagesos han perdut gran part de les seves collites, precaritzant encara més la seva situació. Per exemple, l’any 2022 es va perdre la meitat de la collita de cereal i l’any passat es va perdre prop del 70%. Pel que fa a l’oliva, l’any 2023 es va perdre entre el 60 i el 90% de la producció i pel que fa al raïm va ser la pitjor collita en dècades.
No en va, en els darrers 10 anys, el nombre de pagesos s’ha reduït en un 20% i la població activa del sector té una mitjana d’edat molt elevada, on gairebé la meitat tenen més de 65 anys i només un 9% en tenen menys de 40.
Per tant, no hi ha un relleu generacional garantit i és molt probable que en dues generacions quedin molt pocs pagesos per conrear i gestionar les nostres terres. És una qüestió de seguretat alimentària, de control de la massa forestal i de tenir cura del paisatge. En definitiva, d’equilibri dels ecosistemes.
Davant d’aquesta situació, les administracions públiques hem de ser facilitadores i recolzar tot el possible els nostres pagesos i pageses per ajudar-los a superar aquest context difícil que fa massa anys que dura, i que ara s’ha vist encara més agreujat.
En cap cas hem de fer més difícil la feina del sector, omplint-los de tràmits, moltes vegades excessius i que es podrien resoldre amb declaracions responsables. Això fa que per produir un quilo de pomes, peres o cereal, l’agricultor hagi d’estar més hores a l’oficina responent requeriments inacabables que al camp treballant.
La pagesia és la primera baula de la cadena de subministrament alimentari i cal protegir-la. Perquè sense ella no tindrem producte local i de qualitat, destruirem molts llocs de feina i tindrem descuidat el nostre territori.
Perquè la pagesia és i ha de ser un sector essencial de qualsevol societat, també a Catalunya on hi ha una llarga tradició agrícola i ramadera a tot el territori. Segons el Cens Agrari facilitat per l’IDESCAT amb dades de l’INE, Catalunya compta amb gairebé 55.000 explotacions agrícoles i més d’ 1,7 milions d’hectàrees agràries que ens cal preservar.
L’AJUNTAMENT DE GARRIGÀS DONA SUPORT A LA PAGESIA CATALANA I A LES SEVES REIVINDICACIONS.