L’1 d’octubre de 2017 quedarà marcat per sempre en la història del nostre poble. Un dia en el que vàrem assaborir la victòria de la democràcia, les urnes i de la llibertat, però també la tristor i el dolor de la repressió, la injustícia i la impotència davant els cops i els intents fallits de silenciar la veu del poble.
Des de llavors, cada 1 d’octubre commemorem l’esforç anònim de milers de voluntàries i voluntaris qui, amb la seva tenacitat, il·lusió, esperança i compromís, varen fer que les urnes hi fossin perquè tothom tingués l’oportunitat de votar, de forma lliure, pacífica i cívica, sobre el futur del seu país.
Davant d’això, la resposta de l’Estat Espanyol va arribar en forma de persecució judicial, no política, de policia i guàrdia civil, no de diàleg, de presó, enlloc de respecte, i d’un “a por ellos” animat des del mateix cap d’Estat.
Els veïns i veïnes de tots els pobles i ciutats de Catalunya ens guanyem el dret, cada dia, de decidir sobre la nostra comunitat, des del més quotidià fins al més transcendental, des d’allò més proper fins al més global. La democràcia, la justícia social i la llibertat són els fonaments de la societat i els poders públics els han de garantir.
L’estat espanyol lluny de permetre a tota la població catalana que pugui decidir el seu futur polític, sigui quin sigui, segueix exercint la repressió perseguint a ciutadans en funció de la seva ideologia, negant drets bàsics i elementals en el si d’una democràcia desenvolupada i utilitzant els poders policials i judicials com a elements polítics i ideològics per coartar drets i llibertats.
Avui hem de seguir denunciant la persecució judicial dels i les electes locals que van permetre que als seus pobles, viles i ciutats s’exercís la democràcia. I avui hem d’exigir la llibertat de les preses i els presos i el retorn de les exiliades i exiliats i que tres anys després segueixen patint la repressió de l’estat espanyol. I hem de seguir també donant tot el nostre suport a totes les persones pendents de causes judicials obertes amb un ànim de venjança i no de justícia.
L’1 d’octubre, com també ho va ser el 9N, és la viva demostració d’una societat pacífica, democràtica i determinada exercint el seu legítim dret a decidir. Vam defensar les urnes, els col·legis electorals i, per sobre de tot, la democràcia. Cap cop de porra, cap agressió ni intimidació va poder aturar un tsunami democràtic que, per vergonya de l’estat espanyol, va donar la volta al món demostrant arreu que la via pacífica i democràtica és el nostre camí.
El 2 d’octubre vam viure a Garrigàs un acte de reivindicació de la victòria de la democràcia del poble català en contraposició a la repressió exercida per l’estat Espanyol, no oblidarem mai l’escalf dels milers de veïnes i veïns vinguts d’arreu de l’Empordà, per acompanyar-nos a posar de manifest el sentiment de rebuig i indignació davant la violència exercida.
I el 3 d’octubre els carrers i places d’arreu del país tornaven a ser plens, amarats de la dignitat que van voler manllevar-nos el dia 1. Centenars de milers de persones es conjuraven als carrers per rebutjar la violència policial de l’estat i per reclamar una solució pacífica i democràtica.
Avui, 3 anys després, tornem a alçar la veu per dir ben alt i ben clar que la resposta és més democràcia, més justícia i més llibertat, ja que només així podrem canalitzar políticament la voluntat, sigui quina sigui, de tot un poble, que lliure i determinat, es guanya cada dia el dret a parlar, a votar, i a decidir.
Per tot això, recordem aquests tres dies com a dates d’especial valor social, polític, històric i democràtic. No ens aturaran: ens reafirmem en el nostre insubornable compromís pacífic i democràtic amb les urnes i, evidentment, amb el poble de Catalunya.
Visca Catalunya!
