TERCER ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA
Aquest dijous coincidint amb el tercer aniversari de l’1-O, Garrigàs ha tornat a recordar aquells fets, l’acte ha estat organitzat per la comissió Recreació Històrica del Ball de les Urnes, qui ha redactat el manifest llegit pel garriguenc Txema Alabert.
PARAULES ALS ABSENTS GARRIGÀS 1 D’OCTUBRE DE 2020
Fa tres anys es produïa en aquest centre de votació del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya un dels molts episodis de repressió policial que van tenir lloc al llarg d’aquella llarga jornada.
Fa dos anys es commemorava aquí mateix la celebració d’aquest referèndum i es feia memòria d’aquella brutal jornada de repressió. A través de l’acabada de crear plataforma cívica «La Força d’un Poble» s’organitzava un dia curull d’…activitats: músics, poetes, artistes varis, pensadors, activistes, ciutadans inconformistes participaven d’una programació continuada de més de 12 hores de durada.
S’inaugurava el «Ball de les Urnes», una cercavila en clau de folklore tradicional que recreava la gesta de la votació dels catalans malgrat les porres de l’Estat espanyol.
L’any passat es va a tornar a celebrar «El Ball de les Urnes», el vaixell que avui resta aquí amarrat va tornar a dur piolins disposats a frustrar el referèndum, però un cop més la tenacitat del poble va aconseguir el seu propòsit democràtic.
Enguany, per motius bàsicament sanitaris no ens és possible de repetir aquells cops de porra, aquell infame robatori de l’urna, aquella proclama de cens universal i aquell ball de les urnes entre so de gralles i timbals.
Però el vaixell és aquí i les urnes, també, esperant que l’any vinent puguem tornar a fer aquest gran exercici de memòria històrica.
Aquestes paraules van adreçades especialment a tots i totes les que no sou avui aquí, però que hi sou de cor i ànima, a totes les que la COVID us té confinades a casa o als hospitals, a totes les que la repressió brutal i la set de venjança de l’Estat espanyol té privades de llibertat i de moviments a casa nostra o a l’estranger, a tots i totes les que heu caigut en la desmobilització…
Vam votar i vam guanyar. No deixeu que us esborrin la memòria. No us cregueu els seus comptes fraudulents i els seus sopars de duro. Per què haurien d’aturar la repressió si els funciona? Doncs fem que no els funcioni!
No som febles quan ens reprimeixen, som febles quan perdem la capacitat d’avançar cap a un objectiu polític comú.
L’U d’Octubre no caurà en l’oblit perquè ens mantenim alçats, perquè els espais hi són, perquè d’independentista ningú no se’n desdiu.
Gràcies a totes les que en sentir aquestes paraules us sentiu aquí presents, gràcies per ser-hi des de les mil distàncies. Garrigàs no oblida. Garrigàs cada any!
Visca
Catalunya!
