Carta als meus veïns, per Lluís Carballo:
La violència és la por a les idees dels altres. Crec que respon molt bé al que us vull dir.
Quan em vaig estar encerclat de guàrdies civils podia veure a la seva cara que eren persones com jo però que rebien ordres i portaven una porra.
El que diu el govern central és que nosaltres rebem ordres. En això no em sento igual que aquells guàrdies civils.
A la nit, amb tots els nervis que no van sortir durant el dia, no podia dormir pensant totes les coses que m’hagués agradat dir-los-hi. Tenia molt clar que no hagués servit de res, estan molt ben entrenats i preparats per no escoltar les coses que els podríem dir, això ho sé molt bé. Però si no pensava així, em sortia una ràbia incontrolable.
I llavors recordava una altra frase de Gandhi “ull per ull i tothom acabarà cec”. Sé que sentiu el mateix i jo li estic posant paraules. Vaig veure a les vostres cares la ràbia i la impotència en aquells moments tan tensos.
Però hem estat intel·ligents i hem sabut “ser el canvi que volem veure en el món” (Gandhi). Sabem que “quan un pot entendre que obeir les lleis injustes és contrari a la selva dignitat d’ésser humà, cap tirania pot dominar-lo”.
Tots aquests anys no han aconseguit minar la nostra moral i hem fet la nostra vida amb normalitat.
Ens volen fer creure que no podem fer la nostra vida normal sense ells, doncs si, podem, podem seguir rient, podem seguir estimant, podem seguir pensant en positiu què és l’única cosa que ens assegura l’èxit. Tot això no ens ho podran treure perquè som valents. I ser valent no és no tenir por, sinó que és saber gestionar-la.
Mireu-vos els uns als altres, què veieu a les cares dels vostres veïns? Ho dic seriosament, mireu-vos si us plau.
Jo veig una il·lusió que no s’ha perdut, una determinació que segueix intacta i, sense falsa modèstia la consciència que som el mirall de molts altres pobles que seguiran el camí que estem obrint.
Com va dir Vicenç Ferrer: “L’acció és una oració sense paraules … L’acció bona conté totes les filosofies, totes les ideologies, i totes les religions”.
Personalment no m’agrada la idea d’estar fent pàtria, si no d’estar construint una sola terra plena d’éssers humans i estic convençut que estem recorreguent aquest heroic camí.
Garrigàs 2 d’octubre de 2017
